Avui divendres, el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) ha parlat al programa Al Dia d’IB3 Ràdio sobre les noves mesures en matèria d’habitatge anunciades pel Govern espanyol.
Durant la intervenció, s’han comentat les principals novetats d’aquest paquet de mesures, com l’ajuda de fins a 30.000 € en programes de lloguer amb opció a compra per a joves de fins a 35 anys en habitatges protegits —uns doblers que es descomptarien de l’import final en cas de decidir comprar— i les ajudes de fins a 10.800 € per a la compra d’un habitatge en zones rurals de menys de 10.000 habitants, sempre que la quantitat no superi el 20% del preu total. Tot i això, s’ha remarcat que aquestes iniciatives només arriben als joves que ja tenen alguna possibilitat d’accedir a un habitatge, però no donen resposta a la majoria que es troben en situació de precarietat.
El CJIB també ha compartit dades del darrer Observatori d’Emancipació, que mostren que la majoria de joves s’han de quedar més temps a casa dels progenitors. Aquesta situació provoca l’obligació de compartir pis, la impossibilitat de formar una família i la frustració vital de no poder aconseguir els objectius personals i professionals, tot i haver seguit “el que toca”: estudiar, formar-se i treballar.
A més, s’ha assenyalat que actualment s’està patint la primera crisi d’oferta al mercat immobiliari, amb preus disparats i poques alternatives assequibles. “El problema és que l’habitatge s’ha convertit en un negoci i això no hauria de ser normal. Ho hem normalitzat, però no s’hauria de fer negoci amb un dret universal”, ha remarcat en Pau Emili Muñoz, president del CJIB.
A la taula també ha participat en Guillem Coll, representant de JEF (entitat membre del CJIB), que ha compartit la seva visió sobre les dificultats que afronta la joventut per accedir a un habitatge digne.
Finalment, des del Consell s’ha subratllat que l’ambient actual no està preparat perquè la gent jove pugui desenvolupar la seva vida de manera normal, i s’ha reclamat que les polítiques públiques vagin més enllà d’ajudes puntuals i afrontin d’arrel la problemàtica estructural de l’habitatge.
